La nebulosa planetària Abell 78

En aquest colorit paisatge telescòpic destaca la nebulosa planetària Abell 78.
De fet, els colors de les estrelles (punxegudes) de la Via Làctia depenen de les seves temperatures superficials, més fredes (groguenques) i més calentes (blavoses) que el Sol. Però Abell 78 brilla per l’emissió característica dels àtoms ionitzats de la tènue mortalla de material arrencada d’una estrella central intensament calenta. Els àtoms queden ionitzats i els seus electrons són eliminats per la llum ultraviolada energètica procedent de l’estrella central. La resplendor visible blau-verda dels bucles i filaments de la regió central de la nebulosa correspon a l’emissió procedent dels àtoms d’oxigen doblement ionitzats, envoltada per una intensa emissió vermella d’hidrogen ionitzat. Abell 78 es troba uns 5.000 anys llum de distància a la constel·lació de Cygnus i fa uns tres anys llum de diàmetre.
Una nebulosa planetària com Abell 78 representa una breu fase final de l’evolució estel·lar que experimentarà el Sol… d’aquí a uns 5 mil milions d’anys.


APOD