Crèdits & Copyright: Descubre Foundation, CAHA, OAUV, DSA, Vicent Peris (OAUV), Jack Harvey (SSRO), PixInsight
És això el que esdevindrà el nostre Sol? És ben possible.
La bombolla de gas en expansió de la fotografia és la nebulosa planetària 164 PK +31.1, és a dir, les restes de l’atmosfera d’una estrella com el Sol expulsades quan el subministrament d’hidrogen per la fusió del nucli es va esgotar. Prop del centre de la nebulosa es veu el que queda del nucli: un estrella nana blanca calenta i blavosa.
Aquesta fotogènica nebulosa planetària presenta intricades capes de gas, probablement expulsades en diferents moments al final de l’extinció de l’estrella, l’estructura de les quals no es comprèn del tot.
Aquesta imatge profunda de PK 164 +31.1, captada des de l’Observatori de Calar Alto a Espanya, inclou moltes altres estrelles de la nostra galàxia, la Via Làctia, així com diverses galàxies llunyanes.
PK 164 +31, coneguda també com Jones-Emberson 1, es troba a uns 1.600 anys llum de distància a la constel·lació del Linx (Lynx). A causa de la seva pal·lidesa (magnitud 17) i la baixa lluentor de la seva superfície, tan sols és visible amb un telescopi d’una certa grandària.
Tot i que la nebulosa en expansió s’esvairà en els propers milers d’anys, la nana blanca central segurament sobreviurà durant milers de milions d’anys, quan el nostre Univers sigui un lloc molt diferent.
La bombolla de gas en expansió de la fotografia és la nebulosa planetària 164 PK +31.1, és a dir, les restes de l’atmosfera d’una estrella com el Sol expulsades quan el subministrament d’hidrogen per la fusió del nucli es va esgotar. Prop del centre de la nebulosa es veu el que queda del nucli: un estrella nana blanca calenta i blavosa.
Aquesta fotogènica nebulosa planetària presenta intricades capes de gas, probablement expulsades en diferents moments al final de l’extinció de l’estrella, l’estructura de les quals no es comprèn del tot.
Aquesta imatge profunda de PK 164 +31.1, captada des de l’Observatori de Calar Alto a Espanya, inclou moltes altres estrelles de la nostra galàxia, la Via Làctia, així com diverses galàxies llunyanes.
PK 164 +31, coneguda també com Jones-Emberson 1, es troba a uns 1.600 anys llum de distància a la constel·lació del Linx (Lynx). A causa de la seva pal·lidesa (magnitud 17) i la baixa lluentor de la seva superfície, tan sols és visible amb un telescopi d’una certa grandària.
Tot i que la nebulosa en expansió s’esvairà en els propers milers d’anys, la nana blanca central segurament sobreviurà durant milers de milions d’anys, quan el nostre Univers sigui un lloc molt diferent.