Els filaments serpentejants i trenats de gas brillant suggereixen el nom popular d’aquesta nebulosa, la nebulosa de la Medusa.
També coneguda com a Abell 21, aquesta Medusa és una antiga nebulosa planetària que es troba a uns 1.500 anys llum de distància a la constel·lació Bessons. Com la seva homònima mitològica, la nebulosa està associada a una transformació espectacular. La fase de la nebulosa planetària representa l’etapa final de l’evolució de les estrelles de massa baixa com el Sol, quan es transformen de gegants vermelles a nanes blanques i calentes i, en aquest procés, expulsen les capes exteriors. La radiació ultraviolada procedent de l’estrella calenta alimenta la resplendor nebular. L’estrella transformadora de la Medusa és la tènue que hi ha prop del centre de la forma de mitja lluna.
En aquesta vista telescòpica profunda, els filaments més tènues s’estenen per sota i per la dreta de la brillant regió de la mitja lluna. S’estima que la nebulosa de la Medusa fa més de 4 anys llum de diàmetre.