La nebulosa del Tauró

Crèdit & Copyright: Stephen Kennedy

No hi ha a la Terra cap mar prou gran per contenir la nebulosa del Tauró.
L’aparició d’aquest depredador no suposa cap perill, ja que es compon només de gas i de pols interestel·lars. La pols fosca que es veu en aquesta imatge és com el fum d’un cigarret i es va crear en les atmosferes fredes d’estrelles gegants. Després de ser expulsades pel gas i de recondensar-se per l’acció de la gravetat, les estrelles massives poden cisellar intricades estructures en el núvol on s’originen fent servir com a eines d’esculpir la seva llum d’alta energia i els ràpids vents estel·lars. La calor que generen evapora el tèrbol núvol molecular i provoca que el gas hidrogen ambiental es dispersi i llueixi en color vermell. Durant la desintegració, els humans podem gaudir imaginant aquests núvols enormes com a icones comunes, tal com fem amb els núvols d’aigua a la Terra. Incloent les nebuloses de pols més petites com ara la nebulosa fosca de Lynds 1235 i les de Van den Bergh 149 & 150, la nebulosa del Tauró abasta uns 15 anys llum i es troba a uns 650 anys llum de la constel·lació del rei d’Etiòpia (Cefeu).


APOD