La nebulosa Taràntula és una regió gegant de formació estel·lar de més de mil anys llum de diàmetre que es troba a uns 180 mil anys llum de distància, prop de la galàxia satèl·lit del Gran Núvol de Magallanes.
L’aràcnid còsmic, la regió de formació estel·lar més gran i més violenta coneguda en tot el Grup Local de galàxies, s’estén per aquesta espectacular composició de dades de banda estreta centrades en l’emissió d’àtoms d’hidrogen i oxigen ionitzats. Dins de la Taràntula (NGC 2070), la intensa radiació, els vents estel·lars i les col·lisions de supernova del jove cúmul central d’estrelles massives, catalogat com a R136, empoderen la resplendor nebular i configuren els filaments de l’aranya. Al voltant de la Taràntula hi ha altres regions de formació estel·lar amb cúmuls d’estrelles joves, filaments i núvols inflats amb forma de bombolla. La imatge inclou el lloc de SN 1987A, la supernova més propera de l’època moderna (a la dreta del centre). El ric camp de visió abasta aproximadament 1 grau o 2 llunes plenes a la constel·lació meridional Dorado. Però si la nebulosa Tarántula fos més a prop, per exemple a 1.500 anys llum de distància com la nebulosa d’Orió on es formen estrelles, ocuparia la meitat del firmament.
