Crèdit & Copyright: Mike Taylor
Quan a la matinada del 6 de maig els grans de pols còsmica ratllaven els cels foscos, no hi havia Lluna.
La pluja anual de meteorits coneguda com a Eta Acuàrides es produeix perquè el planeta Terra travessa les restes polsoses deixades pel cometa periòdic Halley.
Aquesta inspirada exposició capta la ratlla d’un meteorit que es mou d’esquerra a dreta. Sota l’arc de la Via Làctia, la cua del meteorit apunta al radiant que hi ha per sobre de l’horitzó local, a la constel·lació Aquarius. Els meteorits Eta Acuàrides es mouen ràpid i entren en l’atmosfera a uns 66 quilòmetres per segon.
Les aigües encalmades d’un petit estany que hi ha prop d’Albion (Maine, EUA) reflecteixen l’escena estrellada i la resplendor ataronjada de les llums artificials pròximes dispersada per un banc de núvols baixos.
El 24 de maig, els observadors de l’hemisferi nord esperen una nova pluja de meteorits, les Camelopardàlides, causada per la pols del cometa periòdic 209P/LINEAR.
La pluja anual de meteorits coneguda com a Eta Acuàrides es produeix perquè el planeta Terra travessa les restes polsoses deixades pel cometa periòdic Halley.
Aquesta inspirada exposició capta la ratlla d’un meteorit que es mou d’esquerra a dreta. Sota l’arc de la Via Làctia, la cua del meteorit apunta al radiant que hi ha per sobre de l’horitzó local, a la constel·lació Aquarius. Els meteorits Eta Acuàrides es mouen ràpid i entren en l’atmosfera a uns 66 quilòmetres per segon.
Les aigües encalmades d’un petit estany que hi ha prop d’Albion (Maine, EUA) reflecteixen l’escena estrellada i la resplendor ataronjada de les llums artificials pròximes dispersada per un banc de núvols baixos.
El 24 de maig, els observadors de l’hemisferi nord esperen una nova pluja de meteorits, les Camelopardàlides, causada per la pols del cometa periòdic 209P/LINEAR.