Aquesta impressionant imatge infraroja es va publicar fa un any quan el Telescopi Espacial James Webb començava la seva exploració del cosmos.
La vista de l’Univers inicial a la constel·lació sud de Volans es va aconseguir en 12,5 hores d’exposició amb l’instrument NIRCam del Webb. Per descomptat, les estrelles amb sis puntes es troben dins de la Via Làctia. El seu patró de difracció és característic dels 18 segments hexagonals del mirall del Webb que funcionen junts com un únic mirall primari de 6,5 metres de diàmetre. Els milers de galàxies que inunden el camp de visió són membres del llunyà cúmul de galàxies SMACS0723-73, a uns 4.600 milions d’anys llum de distància. Els arcs lluminosos que semblen infestar el camp profund són galàxies encara més llunyanes. Les seves imatges estan distorsionades i magnificades per la massa dominada per la matèria fosca del cúmul de galàxies, un efecte conegut com a lent gravitacional. L’instrument NIRISS del Webb, analitzant la llum de dos arcs separats per sota de l’estrella punxeguda, indica que els arcs són imatges de la mateixa galàxia de fons. I la llum d’aquesta galàxia va trigar uns 9.500 milions d’anys a arribar al Telescopi Espacial James Webb.