En aquest paisatge crepuscular, una Lluna de 26 hores es pon darrere del contorn escarpat de les Dolomites italianes.
L’exposició d’un segon es va captar el 30 de març prop de la posta de la Lluna. Tot i que només és visible una llesca de la superfície il·luminada pel Sol, la major part del disc de la Lluna es veu gràcies a la resplendor de la Terra, la llum reflectida de la Terra que il·lumina el costat proper de la Lluna. La primera descripció de la brillantor de la Terra en termes de llum solar reflectida pels oceans que il·luminen la superfície fosca de la Lluna fou obra de Leonardo da Vinci, fa més de 500 anys. La resplendor de la Terra —també coneguda com a Lluna cendrosa— és l’exemple més familiar de resplendor d’un planeta: la dèbil il·luminació de la part fosca d’un satèl·lit per la llum reflectida pel planeta.