La superfície d’Europa

Aquesta imatge —una vista amb els colors millorats— cobreix una franja de 350 per 750 quilòmetres de la superfície d’Europa, el satèl·lit de Júpiter. La imatge combina les dades d’alta resolució amb les dades de baixa resolució de les observacions realitzades el 1998 per la sonda Galileo.
Es creu que les suaus planes de gel, les llargues fractures i els desordenats blocs de terreny caòtic amaguen a sota un oceà d’aigua líquida salada. Tot i que aquest món oceànic cobert de gel es troba fora de la zona habitable del Sistema Solar, estudis recents mostren la química que faria possible la producció d’oxigen i hidrogen —un indicador clau de l’energia disponible per a la vida— en quantitats comparables a escala a les de la Terra. L’hidrogen es generaria per reaccions químiques de l’aigua salada en contacte amb el sòl marí rocós. L’oxigen i altres compostos que reaccionen amb l’hidrogen provindrien de la superfície d’Europa. Les molècules de gel d’aigua se separarien a causa de l’intens flux de radiació d’alta energia de Júpiter i es reciclarien en l’oceà d’Europa.

Versió en català d'Astronomy Picture Of the Day