Crèdit & Copyright: Marcelo Salemme
És la més gran i més complexa de les regions de formació d’estrelles de tot el nostre veïnat galàctic.
Situada en el Gran Núvol de Magallanes, una petita galàxia satèl·lit que orbita la nostra Via Làctia, l’aparença d’aranya de la regió és la responsable del seu popular nom, la nebulosa de la Taràntula.
Tanmateix, aquesta taràntula fa uns 1.000 anys llum de diàmetre. Si estigués a la distància de la nebulosa d’Orió, uns 1.500 anys llum, cobriria 30 graus del cel (com 60 llunes plenes).
La imatge, mostrada en colors científics, revela detalls fascinants de la nebulosa. Les potes filiformes de la nebulosa Taràntula envolten NGC 2070, un cúmul que conté algunes de les estrelles més brillants i massives conegudes, visibles en blau a la dreta.
Atès que les estrelles massives viuen ràpid i moren joves, no és sorprenent que la Taràntula còsmica es trobi no gaire lluny de la supernova recent més propera.
Situada en el Gran Núvol de Magallanes, una petita galàxia satèl·lit que orbita la nostra Via Làctia, l’aparença d’aranya de la regió és la responsable del seu popular nom, la nebulosa de la Taràntula.
Tanmateix, aquesta taràntula fa uns 1.000 anys llum de diàmetre. Si estigués a la distància de la nebulosa d’Orió, uns 1.500 anys llum, cobriria 30 graus del cel (com 60 llunes plenes).
La imatge, mostrada en colors científics, revela detalls fascinants de la nebulosa. Les potes filiformes de la nebulosa Taràntula envolten NGC 2070, un cúmul que conté algunes de les estrelles més brillants i massives conegudes, visibles en blau a la dreta.
Atès que les estrelles massives viuen ràpid i moren joves, no és sorprenent que la Taràntula còsmica es trobi no gaire lluny de la supernova recent més propera.