Crèdit & Copyright: Damian Peach
És la regió de formació estel·lar més gran i complexa de tot el veïnat galàctic.
L’aparença d’aràcnid de la regió, situada en el Gran Núvol de Magalhães, una petita galàxia satèl·lit que orbita la nostra Via Làctia, és la causa del seu nom popular, la nebulosa de la Taràntula. Aquesta taràntula, però, fa uns 1.000 anys llum de diàmetre.
Si es trobés a la distància de la nebulosa d’Orion de la Via Làctia, la guarderia estel·lar més propera a la Terra que és a tan sols 1.500 anys llum de distància, semblaria cobrir prop de 30 graus (60 llunes plenes) en el cel.
La imatge, en colors gairebé reals, mostra diversos detalls de la nebulosa. Els braços allargats de la nebulosa de la Taràntula envolten NGC 2070, un cúmul estel·lar visible en blau que conté algunes de les estrelles més brillants i massives conegudes. Com que les estrelles massives viuen de pressa i moren joves, no sorprén que la Taràntula còsmica també sigui a prop del lloc d’una supernova recent propera.
L’aparença d’aràcnid de la regió, situada en el Gran Núvol de Magalhães, una petita galàxia satèl·lit que orbita la nostra Via Làctia, és la causa del seu nom popular, la nebulosa de la Taràntula. Aquesta taràntula, però, fa uns 1.000 anys llum de diàmetre.
Si es trobés a la distància de la nebulosa d’Orion de la Via Làctia, la guarderia estel·lar més propera a la Terra que és a tan sols 1.500 anys llum de distància, semblaria cobrir prop de 30 graus (60 llunes plenes) en el cel.
La imatge, en colors gairebé reals, mostra diversos detalls de la nebulosa. Els braços allargats de la nebulosa de la Taràntula envolten NGC 2070, un cúmul estel·lar visible en blau que conté algunes de les estrelles més brillants i massives conegudes. Com que les estrelles massives viuen de pressa i moren joves, no sorprén que la Taràntula còsmica també sigui a prop del lloc d’una supernova recent propera.
