Els fotògrafs de naturalesa i altres entusiastes del planeta Terra sempre esperen l’hora blava.
L’hora blava és la transició al crepuscle, just abans de la sortida del Sol o després de la posta del Sol, quan el Sol es troba per sota de l’horitzó però la terra i el cel encara estan coberts per una llum amb belles tonalitats blavoses.
Aquesta panoràmica de l’hora blava de matinada, captada el 8 d’agost, mostra el cel de ponent abans de la sortida del Sol. La impressionant escena apunta als vessants del mont Whitney, des del John Muir Trail fins als accidentats cims de Sierra Nevada. Per damunt de l’horitzó, una tènue banda rosada de llum solar dispersa —l’arc anticrepuscular o Cinturó de Venus— voreja la caiguda de l’ombra grisa de la Terra. Les subtils bandes de llum que travessen el cel serè són raigs anticrepusculars determinats per les ombres dels núvols que hi ha prop de l’horitzó de l’alba. En realitat, a causa de la perspectiva semblen convergir seguint línies paral·leles al llarg de l’horitzó en el punt oposat al Sol naixent.