En aquesta magnífica vista de l’oceà i dels núvols per damunt del nostre planeta Terra no hi ha una frontera definida ni sobtada que marqui el pas del dia a la nit. En canvi, la línia d’ombra o terminador és difusa i mostra la transició gradual a la foscor que experimentem durant el crepuscle.
Amb el Sol il·luminant l’escena des de la dreta, les parts altes dels núvols reflecteixen suaument la llum solar envermellida i filtrada a través de la polsosa troposfera, la capa més baixa de la maternal atmosfera del planeta. Una capa transparent a gran altitud, visible al llarg de la vora superior del costat diürn, escampa la llum solar blava i s’esvaeix en la foscor de l’espai.
Aquesta imatge és en realitat una única fotografia digital presa el juny de 2001 des de l’Estació Espacial Internacional en òrbita a una altitud de 390 quilòmetres.
Amb el Sol il·luminant l’escena des de la dreta, les parts altes dels núvols reflecteixen suaument la llum solar envermellida i filtrada a través de la polsosa troposfera, la capa més baixa de la maternal atmosfera del planeta. Una capa transparent a gran altitud, visible al llarg de la vora superior del costat diürn, escampa la llum solar blava i s’esvaeix en la foscor de l’espai.
Aquesta imatge és en realitat una única fotografia digital presa el juny de 2001 des de l’Estació Espacial Internacional en òrbita a una altitud de 390 quilòmetres.