Crèdit & Copyright: Don Goldman
Aquest núvol de pols perfilat contra un poblat camp d’estrelles de la constel·lació de Scorpius evoca la imatge d’una ominosa torre fosca.
Els amuntegaments de pols i de gas molecular col·lapsen per formar estrelles i podrien estar vagant dins de la nebulosa, una estructura que en aquesta magnífica fotografia de telescopi abasta uns 40 anys llum.
El núvol, conegut com a glòbul cometari, s’estén des de la part inferior dreta fins a dalt i a l’esquerra (part superior de la torre). La seva forma està provocada per una intensa radiació ultraviolada procedent de l’associació OB d’estrelles molt calentes que hi ha a NGC 6231, més enllà de la vora superior de l’escena. Aquesta energètica llum ultraviolada també alimenta el glòbul limítrof de gas hidrogen vermellós.
Les estrelles calentes incrustades en la pols es poden observar com nebuloses de reflexió blavoses.
Aquesta torre fosca, NGC 6231 i les nebuloses associades es troben a uns 5.000 anys llum de distància.
Els amuntegaments de pols i de gas molecular col·lapsen per formar estrelles i podrien estar vagant dins de la nebulosa, una estructura que en aquesta magnífica fotografia de telescopi abasta uns 40 anys llum.
El núvol, conegut com a glòbul cometari, s’estén des de la part inferior dreta fins a dalt i a l’esquerra (part superior de la torre). La seva forma està provocada per una intensa radiació ultraviolada procedent de l’associació OB d’estrelles molt calentes que hi ha a NGC 6231, més enllà de la vora superior de l’escena. Aquesta energètica llum ultraviolada també alimenta el glòbul limítrof de gas hidrogen vermellós.
Les estrelles calentes incrustades en la pols es poden observar com nebuloses de reflexió blavoses.
Aquesta torre fosca, NGC 6231 i les nebuloses associades es troben a uns 5.000 anys llum de distància.