16 de febrer de 2017

La Tulipa i Cygnus X-1

Crèdit & CopyrightIvan Eder

Aquesta vista telescòpica emmarca una brillant regió d’emissió que hi ha al llarg del pla de la Via Làctia i mostra la constel·lació Cygnus (el Cigne), rica en nebuloses. Aquest resplendent núvol vermellós de gas i pols interestel·lars, anomenat popularment nebulosa de la Tulipa, també figura com a Sh2-101 en el catàleg de 1959 de l’astrònom Stewart Sharpless.
A uns 8.000 anys llum de distància i d’uns 70 anys llum de diàmetre, la bella i complexa nebulosa floreix en el centre d’aquesta composició. La radiació ultraviolada procedent de les estrelles joves i energètiques que hi ha a la vora de l’associació OB3 de Cygnus, com ara l’estrella O HDE 227018, ionitza els àtoms i empodera l’emissió de la nebulosa Tulipa. HDE 227018 és l’estrella que brilla en el centre de la nebulosa. En el camp de visió també hi ha el microquàsar Cygnus X-1, una de les fonts més intenses de raigs X del firmament. El seu front de xoc, que es veu corbat i més tènue a la dreta i més enllà dels pètals de la Tulipa còsmica, és impulsat pels potents dolls procedents del disc d’acreció d’un forat negre.