Aquesta vista telescòpica apunta al llarg del pla de la Via Làctia a la constel·lació rica en nebuloses Cygnus, el Cigne.
Aquest resplendent núvol de gas i de pols interestel·lar, anomenat popularment nebulosa de la Tulipa, també figura en el catàleg de 1959 de l’astrònom Stewart Sharpless com a Sh2-101. D’uns 70 anys llum de llargada, la complexa i bella nebulosa de la Tulipa floreix a uns 8.000 anys llum de distància, i es mostra en una fotografia amb la paleta del Hubble que representa la resplendor dels ions de sofre, d’hidrogen i d’oxigen de la nebulosa en colors vermell, verd i blau. La radiació ultraviolada procedent de les estrelles joves i energètiques que hi ha a la vora de l’associació OB3 de Cygnus, com ara l’estrella O HDE 227018, ionitza els àtoms i empodera l’emissió de la nebulosa de la Tulipa. En el camp de visió també hi ha el microquàsar Cygnus X-1 una de les fonts de raigs X més intenses del firmament de la Terra. Impulsat per potents dolls procedents d’un disc d’acreció d’un forat negre, el seu front de xoc, corbat, blavós i més tènue, només és visible damunt dels pètals de la Tulipa còsmica, a prop de la part superior de la imatge.