La Via Làctia amb luminescència austral

Després de la posta de Sol de l’1 de setembre, una luminescència vermellosa excepcionalment intensa va inundar el paisatge nocturn de l’hivern xilè.
Per damunt d’un mar de núvols i flanquejant la Via Làctia, la luminescència atmosfèrica sembla ondular i fluir a través de l’horitzó del nord en ones atmosfèriques. Amb origen a una altitud similar a les aurores, la luminescència atmosfèrica, en canvi, és causada per la quimioluminescència, és a dir, la producció de llum per excitació química. Aquesta luminescència atmosfèrica vermellosa, captada normalment per les càmeres digitals sensibles amb un color verdós, prové de les molècules OH i dels àtoms d’oxigen en densitats molt baixes. Els últims anys s’ha fet present sovint durant les nits de l’hemisferi sud.
Aquesta nit es veia a ull nu, però sense colors. A la part superior hi ha Antares i la Via Làctia central, amb la brillant estrella Arcturus a l’esquerra. A cavall de la Via Làctia i a prop de l’horitzó hi ha Vega, Deneb i Altair, conegudes en les nits del nord com a les estrelles del Triangle d’Estiu.

Versió en català d'Astronomy Picture Of the Day