Aquesta fascinant imatge de tot el cel es va captar a 5.100 metres sobre el nivell del mar, des de l’altiplà de Chajnantor en els Andes xilens.
La magnífica Via Làctia, vista a través de l’atmosfera rarificada del lloc amb una pressió del 50% de la del nivell del mar, cobreix l’escena. Les falles còsmiques de pols, estrelles i nebuloses s’ajunten amb Venus, la brillant estrella de l’alba que es veu enmig d’una intensa banda de llum zodiacal abans de l’alba. El to verdós del cel nocturn, encara no del tot fosc inclús en aquesta elevada altitud, està causat per la luminescència emesa pels àtoms d’oxigen.
Al voltant de l’horitzó hi ha les antenes de plat de l’ALMA (Atacama Large Millimeter/submillimeter Array) que exploren l’Univers en longituds d’ona unes mil vegades més llargues que la llum visible.
La magnífica Via Làctia, vista a través de l’atmosfera rarificada del lloc amb una pressió del 50% de la del nivell del mar, cobreix l’escena. Les falles còsmiques de pols, estrelles i nebuloses s’ajunten amb Venus, la brillant estrella de l’alba que es veu enmig d’una intensa banda de llum zodiacal abans de l’alba. El to verdós del cel nocturn, encara no del tot fosc inclús en aquesta elevada altitud, està causat per la luminescència emesa pels àtoms d’oxigen.
Al voltant de l’horitzó hi ha les antenes de plat de l’ALMA (Atacama Large Millimeter/submillimeter Array) que exploren l’Univers en longituds d’ona unes mil vegades més llargues que la llum visible.