Crèdit & Copyright: Florian Breuer
Per davant d’un famós fons d’estrelles i de galàxies hi ha alguns dels arbres més singulars de la Terra.
Coneguts com arbres carcaix, en realitat són plantes suculentes d’àloe que poden créixer en proporcions arbòries. Es donen, sobretot, en el sud d’Àfrica. El nom d’arbre carcaix es deriva de la utilitat històrica de les seves branques buides com a recipients de fletxes.
Aquesta composició de 16 exposicions mostra una part del Bosc d’Arbres Carcaix situat al sud de Namíbia. S’estima que alguns dels arbres carcaix més alts d’aquest parc tenen uns 300 anys d’edat. Darrere dels arbres hi ha la llum de la petita ciutat de Keetmanshoop (Namíbia). A la llunyania, arquejant-se sobre el fons, hi ha la majestuosa banda central de la nostra galàxia, la Via Làctia. Molt més lluny en la distància, visibles a l’esquerra de la imatge, hi ha els Núvols Gran i Petit de Magalhães, les galàxies satèl·lits més petites de la Via Làctia que destaquen en el cel de l’hemisferi sud de la Terra.
Coneguts com arbres carcaix, en realitat són plantes suculentes d’àloe que poden créixer en proporcions arbòries. Es donen, sobretot, en el sud d’Àfrica. El nom d’arbre carcaix es deriva de la utilitat històrica de les seves branques buides com a recipients de fletxes.
Aquesta composició de 16 exposicions mostra una part del Bosc d’Arbres Carcaix situat al sud de Namíbia. S’estima que alguns dels arbres carcaix més alts d’aquest parc tenen uns 300 anys d’edat. Darrere dels arbres hi ha la llum de la petita ciutat de Keetmanshoop (Namíbia). A la llunyania, arquejant-se sobre el fons, hi ha la majestuosa banda central de la nostra galàxia, la Via Làctia. Molt més lluny en la distància, visibles a l’esquerra de la imatge, hi ha els Núvols Gran i Petit de Magalhães, les galàxies satèl·lits més petites de la Via Làctia que destaquen en el cel de l’hemisferi sud de la Terra.