Crèdit & Copyright: Luc Perrot
De vegades, si s’espera el temps suficient per a una nit clara i sense Lluna, les estrelles apareixen com una venjança. Una d’aquestes ocasions va tenir lloc a principis d’aquest mes a Piton de l’Eau, a l’Illa de la Reunió.
En primer pla, envoltat d’arbres i arbustos, hi ha un cràter volcànic ple d’aigua que reflecteix serenament la llum estel·lar. A prop del centre de la imatge es distingeix el Piton des Neiges, el pic més alt de l’illa, situat a diversos quilòmetres de distància.
En el fons, molt per sobre del llac, brilla la llum de centenars d’estrelles la majoria de les quals es troben dins dels 100 anys llum del nostre veïnat estel·lar. Lluny en la distància, arquejant-se majestuosament per sobre, hi ha la banda central de la nostra Via Làctia que brilla amb la llum de milions d’estrelles, cadascuna situada típicament a milers d’anys llum de distància.
L’astrofotògraf comenta que va esperar gairebé dos anys fins a tenir el cel i els núvols adequats per fer aquesta fotografia.
En primer pla, envoltat d’arbres i arbustos, hi ha un cràter volcànic ple d’aigua que reflecteix serenament la llum estel·lar. A prop del centre de la imatge es distingeix el Piton des Neiges, el pic més alt de l’illa, situat a diversos quilòmetres de distància.
En el fons, molt per sobre del llac, brilla la llum de centenars d’estrelles la majoria de les quals es troben dins dels 100 anys llum del nostre veïnat estel·lar. Lluny en la distància, arquejant-se majestuosament per sobre, hi ha la banda central de la nostra Via Làctia que brilla amb la llum de milions d’estrelles, cadascuna situada típicament a milers d’anys llum de distància.
L’astrofotògraf comenta que va esperar gairebé dos anys fins a tenir el cel i els núvols adequats per fer aquesta fotografia.
