Des d’una altitud de més de 5.000 metres, la vista del cel nocturn des de l’altiplà Chajnantor als Andes xilens impressiona en més d’un sentit.
L’atmosfera rarificada d’aquest lloc obscur, amb un 50 per cent de la pressió sobre el nivell del mar, també és extremadament seca. Això el fa ideal per l’Atacama Large Millimeter/Submillimeter Array (ALMA), dissenyat per explorar l’Univers en longituds d’ona unes 1.000 vegades més llargues que la llum visible. En operar com un interferòmetre, la configuració de les antenes de l’ALMA pretén aconseguir una resolució comparable als telescopis espacials.
A prop del centre de la panoràmica, les àmplies antenes de 7 i 12 metres de l’ALMA estan il·luminades per una Lluna jove acotxada per l’arc de la Via Làctia. A l’esquerra, la ratlla d’un meteor i les galàxies satèl·lit de la Via Làctia, els Núvols Gran (a baix) i Petit de Magalhães, adornen la nit.
L’atmosfera rarificada d’aquest lloc obscur, amb un 50 per cent de la pressió sobre el nivell del mar, també és extremadament seca. Això el fa ideal per l’Atacama Large Millimeter/Submillimeter Array (ALMA), dissenyat per explorar l’Univers en longituds d’ona unes 1.000 vegades més llargues que la llum visible. En operar com un interferòmetre, la configuració de les antenes de l’ALMA pretén aconseguir una resolució comparable als telescopis espacials.
A prop del centre de la panoràmica, les àmplies antenes de 7 i 12 metres de l’ALMA estan il·luminades per una Lluna jove acotxada per l’arc de la Via Làctia. A l’esquerra, la ratlla d’un meteor i les galàxies satèl·lit de la Via Làctia, els Núvols Gran (a baix) i Petit de Magalhães, adornen la nit.