Crèdit & Copyright: Rogelio Bernal Andreo (Deep Sky Colors)
Aquesta composició mostra la familiar forma W en ziga-zaga traçada per cinc estrelles brillants que hi ha a la constel·lació septentrional de Cassiopeia. L’escena cobreix uns 15 graus a través de rics camps d’estrelles i inclou núvols foscos, nebuloses brillants i cúmuls estel·lars de la Via Làctia.
En tons groc-taronja destaca Shedar, l’estrella alfa de Cassiopeia. Aquesta enorme estrella groguenca és més freda que el Sol, fa més de 40 vegades el diàmetre solar i és tan lluminosa que brilla intensament en la nit de la Terra a 230 anys llum de distància. Al centre de la W hi ha una estrella massiva, la resplendent Gamma Cas, que gira ràpidament a uns 550 anys llum de distància i és molt més calenta que el Sol. La seva intensa i invisible radiació ultraviolada ionitza els àtoms d’hidrogen dels núvols interestel·lars propers i, a mesura que els àtoms es recombinen amb els electrons, produeix l’emissió H-alfa vermella.
Per descomptat, els observadors del cel nocturn ubicats en el sistema estel·lar Alfa Centauri també reconeixerien la silueta traçada per les estrelles brillants de Cassiopeia. Però des de la seva perspectiva, a tan sols 4,3 anys llum de distància, veurien el Sol com una sisena estrella brillant de Cassiopeia que estendria la forma en ziga-zaga una mica més enllà de la vora esquerra d’aquesta imatge.
Passant el cursor per damunt de la imatge apareixen unes anotacions.
En tons groc-taronja destaca Shedar, l’estrella alfa de Cassiopeia. Aquesta enorme estrella groguenca és més freda que el Sol, fa més de 40 vegades el diàmetre solar i és tan lluminosa que brilla intensament en la nit de la Terra a 230 anys llum de distància. Al centre de la W hi ha una estrella massiva, la resplendent Gamma Cas, que gira ràpidament a uns 550 anys llum de distància i és molt més calenta que el Sol. La seva intensa i invisible radiació ultraviolada ionitza els àtoms d’hidrogen dels núvols interestel·lars propers i, a mesura que els àtoms es recombinen amb els electrons, produeix l’emissió H-alfa vermella.
Per descomptat, els observadors del cel nocturn ubicats en el sistema estel·lar Alfa Centauri també reconeixerien la silueta traçada per les estrelles brillants de Cassiopeia. Però des de la seva perspectiva, a tan sols 4,3 anys llum de distància, veurien el Sol com una sisena estrella brillant de Cassiopeia que estendria la forma en ziga-zaga una mica més enllà de la vora esquerra d’aquesta imatge.
Passant el cursor per damunt de la imatge apareixen unes anotacions.