Crèdit & Copyright: Marco Lorenzi
La nebulosa de la Taràntula és una enorme regió (més de 1.000 anys llum de diàmetre) de formació d’estrelles que hi ha dins de la nostra galàxia veïna del Gran Núvol de Magalhães.
L’aràcnid còsmic es troba a la part superior esquerra d’aquesta vista telescòpica elaborada mitjançant filtres de banda estreta i ampla. La imatge abasta uns 2 graus (4 llunes plenes) del cel i cobreix una part del Gran Núvol de Magalhães que fa més de 8.000 anys llum de diàmetre.
A l’interior de la Taràntula (NGC 2070), la intensa radiació, els vents estel·lars i els esclats de supernoves procedents del jove cúmul central d’estrelles massives (catalogat com a R136) activen la brillantor nebular i donen forma als filaments d’aranya. Al voltant de la Taràntula hi ha altres violentes regions de formació estel·lar amb cúmuls d’estrelles joves, filaments i núvols en forma de bombolla.
La imatge inclou també SN 1987A, el lloc de la supernova més propera dels temps moderns, just per sobre del centre.
Aquest ric camp de visió es troba a la constel·lació austral Dorado.
L’aràcnid còsmic es troba a la part superior esquerra d’aquesta vista telescòpica elaborada mitjançant filtres de banda estreta i ampla. La imatge abasta uns 2 graus (4 llunes plenes) del cel i cobreix una part del Gran Núvol de Magalhães que fa més de 8.000 anys llum de diàmetre.
A l’interior de la Taràntula (NGC 2070), la intensa radiació, els vents estel·lars i els esclats de supernoves procedents del jove cúmul central d’estrelles massives (catalogat com a R136) activen la brillantor nebular i donen forma als filaments d’aranya. Al voltant de la Taràntula hi ha altres violentes regions de formació estel·lar amb cúmuls d’estrelles joves, filaments i núvols en forma de bombolla.
La imatge inclou també SN 1987A, el lloc de la supernova més propera dels temps moderns, just per sobre del centre.
Aquest ric camp de visió es troba a la constel·lació austral Dorado.