Dades: Hubble Tarantula Treasury, European Southern Observatory, James Webb Space Telescope, Amateur Sources
La nebulosa de la Taràntula, també coneguda com a 30 Doradus, té més de mil anys llum de diàmetre i és una enorme regió de formació estel·lar que hi ha dins del Gran Núvol de Magalhães, la galàxia satèl·lit veïna.
A uns 180 mil anys llum de distància, és la regió de formació estel·lar més gran i violenta coneguda del Grup Local de galàxies. L’aràcnid còsmic s’estén per aquesta magnífica vista, un conjunt de dades procedent de grans telescopis espacials i terrestres. A l’interior de la Taràntula (NGC 2070), la intensa radiació, els vents estel·lars i els esclats de supernoves procedents del cúmul central d’estrelles massives catalogat com a R136 energitzen la resplendor nebular i donen forma als filaments d’aranya. Al voltant de la Taràntula hi ha altres regions de formació estel·lar amb cúmuls estel·lars joves, filaments i núvols en forma de bombolla. A la part inferior dreta, la imatge inclou SN 1987A, la supernova més propera dels temps moderns. El ric camp de visió abasta uns 2 graus o 4 llunes plenes, a la constel·lació austral del Dorado. Si la nebulosa de la Taràntula estigués més a prop, per exemple, a 1.500 anys llum de distància com l’estrella de la Via Làctia que forma la nebulosa d’Orió, ocuparia la meitat del firmament.

