La rotació síncrona, provocada per les marees, fa que la Lluna mostri sempre la mateixa cara visible als habitants de la Terra.
Des de l’òrbita lunar, però, la cara oculta de la Lluna pot arribar a resultar familiar. Aquesta nítida imatge, centrada a la cara oculta lunar, és una composició de fotografies de la càmera gran angular del Lunar Reconnaissance Orbiter. Part d’un mosaic global de més de 15.000 imatges captades entre novembre de 2009 i febrer de 2011, la versió de més alta resolució arriba als 100 metres per píxel. Sorprenentment, la superfície rugosa i malmesa de la cara oculta té un aspecte molt diferent de la cara visible, coberta de mars llisos i foscos. L’explicació més plausible és que l’escorça de la cara oculta és més gruixuda, cosa que dificulta que el material fos de l’interior flueixi a la superfície i formi mars foscos i llisos.