Crèdit & Copyright: César Vega Toledano. Anotacions: Judy Schmidt
Primer van ser els arbres. A Salamanca (Espanya), el fotògraf va notar el peculiar aspecte d’un bosquet de roures després de ser podats.
Després va arribar la galàxia. El fotògraf va estar despert fins a les 2:00 esperant que la Via Làctia s’elevés per sobre del nivell d’un majestuós roure. Des d’aquesta perspectiva curosament escollida, les bandes de pols de la galàxia semblen prolongacions naturals de les branques de l’arbre.
A continuació va arribar la llum. A l’altra banda de l’arbre va instal·lar una llanterna per projectar-ne la silueta. Els altres arbres, per casualitat, també van aparèixer com a siluetes sobre l’horitzó relativament brillant.
La fotografia es va fer amb una única exposició de 30 segons a principis d’aquest mes; després es va processar digitalment per ressaltar-hi la Via Làctia.
Passant el cursor per damunt de la imatge apareixen unes anotacions.
Després va arribar la galàxia. El fotògraf va estar despert fins a les 2:00 esperant que la Via Làctia s’elevés per sobre del nivell d’un majestuós roure. Des d’aquesta perspectiva curosament escollida, les bandes de pols de la galàxia semblen prolongacions naturals de les branques de l’arbre.
A continuació va arribar la llum. A l’altra banda de l’arbre va instal·lar una llanterna per projectar-ne la silueta. Els altres arbres, per casualitat, també van aparèixer com a siluetes sobre l’horitzó relativament brillant.
La fotografia es va fer amb una única exposició de 30 segons a principis d’aquest mes; després es va processar digitalment per ressaltar-hi la Via Làctia.
Passant el cursor per damunt de la imatge apareixen unes anotacions.