L’atenuació de Betelgeuse

Encerclada per moltes estrelles brillants, Orió el caçador és una de les constel·lacions més fàcilment recognoscibles. En aquest paisatge nocturn del 30 de desembre del 2019, les estrelles del caçador emergeixen en el firmament d’hivern de l’hemisferi nord, emmarcades per arbres a prop de Newnan (Geòrgia, EUA). L’estrella supergegant vermella Betelgeuse destaca en tons groguencs a l’espatlla d’Orió (a l’esquerra del centre), però ja no rivalitza amb tanta intensitat amb la supergegant blava Rigel, al peu del caçador. Actualment, els observadors de tota la Terra poden contemplar una sorprenent Betelgeuse que en els últims mesos ha perdut més de la meitat de la seva lluminositat. Betelgeuse és coneguda des de fa temps per ser una estrella variable que canvia de brillantor en diversos cicles curts (centenars de dies) o llargs (molts anys). Des de les mesures fotomètriques de 1926/27, l’estrella es troba prop de la màxima atenuació, segurament per una coincidència dels mínims en els cicles curt i llarg. Betelgeuse també és coneguda per ser una estrella supergegant vermella propera que en els 1.000 anys vinents acabarà la seva vida en una explosió de supernova, tot i que aquest cataclisme còsmic tindrà lloc a uns 700 anys llum del nostre planeta.