Des de l’Estació Espacial Internacional només es pot admirar una aurora fins que surt el Sol, ja que aleshores la Terra del fons es torna massa brillant. Després de la posta de Sol, malauradament, la ràpida òrbita de l’Estació al voltant de la Terra implica que la sortida del Sol té lloc en menys de 47 minuts.
La imatge mostra una aurora verda per sota de l’Estació i per damunt de l’horitzó (a la part superior dreta) així com la sortida del Sol que s’aproxima ominosament (per la part superior esquerra). Observar una aurora des de l’espai és fascinant, ja que la seva forma canviant s’ha comparat amb una ameba verda gegant. Les aurores estan formades per electrons i protons energètics procedents del Sol que impacten el camp magnètic terrestre i penetren en la Terra tan ràpidament que fa que els àtoms i les molècules de l’atmosfera resplendeixin. L’Estació Espacial Internacional orbita gairebé a la mateixa altitud que les aurores; sovint travessa les fines capes superiors d’una aurora, cosa que no perjudica els astronautes ni canvia la forma de l’aurora.
