La falla de l’Àguila, part d’una extensió fosca que divideix l’atapeït pla de la Via Làctia, forma un arc en el firmament de la Terra prop de la brillant estrella Altair.
Amb una estranya silueta contra la tènue llum de les estrelles de la Via Làctia, els seus núvols moleculars polsegosos contenen segurament material en brut per formar centenars de milers d’estrelles. Els astrònoms busquen en aquests núvols foscos signes reveladors de naixement d’estrelles.
Aquest primer pla telescòpic apunta a la regió amb un complex fragmentat de núvols foscos d’Àguila identificat com a LDN 673, que s’estén sobre un camp de visió una mica més ample que la Lluna plena. A l’escena, s’hi veuen indicis d’energètics fluixos associats amb estrelles joves com ara la petita i vermellosa nebulositat RNO 109 (a dalt i a la dreta del centre) i l’objecte Herbig-Haro HH32 (a sota). Aquests núvols foscos poden fer por, però es troben a uns 600 anys llum de distància. A aquesta distància, aquest camp de visió abasta uns 7 anys llum.