Una protuberància en erupció és una de les vistes del Sol més espectaculars.
El 2011, el Solar Dynamic Observatory de la NASA en òrbita del Sol va captar-ne una protuberància monumental. L’explosió es va captar amb llum ultraviolada en aquest vídeo per intervals de temps que cobreix 90 minuts (un fotograma cada 24 segons). L’escala de la protuberància és enorme: tota la Terra cabria fàcilment sota la cortina de gas calent que hi flueix. El camp magnètic del Sol canalitza la protuberància solar i, de vegades, es manté per sobre de la superfície del Sol. Una protuberància quiescent sol durar aproximadament un mes i pot esclatar en una ejecció de massa coronal que expulsa gas calent al Sistema Solar. El mecanisme energètic que provoca una protuberància solar és un tòpic permanent de recerca.
Actualment, el Sol torna a estar a prop del màxim del seu cicle i és molt actiu, cosa que dona lloc a nombroses protuberàncies i ejeccions, una de les quals va produir la setmana passada una sèrie d’aurores pintoresques.
El 2011, el Solar Dynamic Observatory de la NASA en òrbita del Sol va captar-ne una protuberància monumental. L’explosió es va captar amb llum ultraviolada en aquest vídeo per intervals de temps que cobreix 90 minuts (un fotograma cada 24 segons). L’escala de la protuberància és enorme: tota la Terra cabria fàcilment sota la cortina de gas calent que hi flueix. El camp magnètic del Sol canalitza la protuberància solar i, de vegades, es manté per sobre de la superfície del Sol. Una protuberància quiescent sol durar aproximadament un mes i pot esclatar en una ejecció de massa coronal que expulsa gas calent al Sistema Solar. El mecanisme energètic que provoca una protuberància solar és un tòpic permanent de recerca.
Actualment, el Sol torna a estar a prop del màxim del seu cicle i és molt actiu, cosa que dona lloc a nombroses protuberàncies i ejeccions, una de les quals va produir la setmana passada una sèrie d’aurores pintoresques.