Crèdits: NASA, NSF, NOAJ, Hubble, Subaru, Mayall, DSS, Spitzer. Processament & Copyright: Robert Gendler & Russell Croman
Aquesta imatge d’Andròmeda mostra no només on són les estrelles ara, sinó on seran aviat.
M31, la gran i bonica galàxia d’Andròmeda, és una galàxia espiral que es troba a només 2,5 milions d’anys llum de distància. Per produir aquesta intrigant imatge composta d’Andròmeda s’han combinat imatges d’observatoris tant espacials com terrestres i en longituds d’ona tant dins com fora de la llum normalment visible. La llum visible mostra on es troben ara les estrelles de M31, en tons blancs i blaus en les imatges dels telescopis Hubble, Subaru i Mayall. La llum infraroja mostra on es formaran aviat les futures estrelles de M31, en tons taronja en la imatge del Telescopi Espacial Spitzer. La llum infraroja ressalta les enormes bandes de pols, escalfades per les estrelles, que arrosseguen els braços espirals d’Andròmeda. Aquesta pols és un traçador del vast gas interestel·lar de la galàxia, la matèria primera per a la futura formació d’estrelles. Aquestes noves estrelles probablement es formaran durant els propers cent milions d’anys, segurament molt abans que Andròmeda es fusioni amb la Via Làctia d’aquí a uns 5.000 milions d’anys.
M31, la gran i bonica galàxia d’Andròmeda, és una galàxia espiral que es troba a només 2,5 milions d’anys llum de distància. Per produir aquesta intrigant imatge composta d’Andròmeda s’han combinat imatges d’observatoris tant espacials com terrestres i en longituds d’ona tant dins com fora de la llum normalment visible. La llum visible mostra on es troben ara les estrelles de M31, en tons blancs i blaus en les imatges dels telescopis Hubble, Subaru i Mayall. La llum infraroja mostra on es formaran aviat les futures estrelles de M31, en tons taronja en la imatge del Telescopi Espacial Spitzer. La llum infraroja ressalta les enormes bandes de pols, escalfades per les estrelles, que arrosseguen els braços espirals d’Andròmeda. Aquesta pols és un traçador del vast gas interestel·lar de la galàxia, la matèria primera per a la futura formació d’estrelles. Aquestes noves estrelles probablement es formaran durant els propers cent milions d’anys, segurament molt abans que Andròmeda es fusioni amb la Via Làctia d’aquí a uns 5.000 milions d’anys.
