Les fosques nebuloses de Camaleó

De vegades, la pols fosca de l’espai interestel·lar presenta una elegància angular.
Aquest és el cas de la constel·lació meridional del Camaleó. La pols fosca, normalment massa tènue per veure’s, és més coneguda per bloquejar la llum visible de les estrelles i de les galàxies que hi ha darrere. En aquesta exposició de quatre hores, però, la pols es veu principalment amb la seva pròpia llum, amb els seus intensos colors vermell i infraroig proper que creen una tonalitat marró. La brillant estrella Beta Chamaeleontis, d’un blau contrastant, es veu just a la dreta del centre, amb la pols envoltant que reflecteix preferentment la llum blava del seu color principal blau-blanc. Totes les estrelles i la pols de la imatge es troben a la Via Làctia amb una notable excepció: la taca blanca que hi ha just a sota de Beta Chamaeleontis és la galàxia IC 3104, molt llunyana.
La pols interestel·lar es crea principalment en les atmosferes fredes d’estrelles gegants i es dispersa a l’espai per la llum estel·lar, els vents estel·lars i les explosions estel·lars com ara les supernoves.

Passant el cursor per damunt de la imatge apareixen unes anotacions.

APOD