Les neus del Paranal

Aquesta fotografia de la sortida del Sol sobre les muntanyes nevades i el cel estrellat, feta la setmana passada, capta una situació molt rara.
La vista mostra un cel immaculat per sobre dels 2.600 metres d’altura del Cerro Paranal, però aquests cels clars sobre el Paranal no són gens inusuals. Aquesta és, precisament, una raó perquè la muntanya sigui la llar del Very Large Telescope de l’Observatori Europeu del Sud.
Tenint en compte el nombre de satèl·lits que hi ha en òrbita, la ratlla d’un satèl·lit que espurneja a la part superior esquerra tampoc és estranya. Pel que fa al rastre llarg i brillant d’un meteor, també se’n pot observar sovint en aquesta època de l’any. El rastre que hi ha a l’extrem dret s’associa amb la pluja de meteors Persèids; s’espera que demà (divendres 12 d’agost) se’n produeixi el màxim.
En realitat, l’aspecte més estrany d’aquesta imatge és la presència de la neu. El Cerro Paranal s’eleva per sobre del desert d’Atacama, a Amèrica del Sud, conegut com el lloc més sec del planeta Terra.