Les estrelles massives de la Via Làctia tenen unes vides espectaculars.
Com a resultat del col·lapse d’extensos núvols còsmics, els seus forns nuclears s’encenen i creen elements pesants en els seus nuclis. Després d’uns milions d’anys per a les estrelles més massives, el material enriquit torna a ser llançat a l’espai on la formació estel·lar pot començar de nou. El núvol de runes en expansió conegut com a Cassiopeia A és un exemple d’aquesta fase final del cicle de la vida d’una estrella. La llum de l’explosió de la supernova que va crear aquestes restes s’hauria vist per primera vegada en el firmament de la Terra fa uns 350 anys, per bé que aquesta llum va trigar 11.000 anys a arribar.
Aquesta nítida imatge de la NIRCam del Telescopi Espacial James Webb mostra els filaments i els nusos encara calents del romanent de la supernova. La capa exterior blanquinosa i semblant al fum de l’ona explosiva en expansió té diàmetre d’uns 20 anys. Les detallades imatges del Webb del medi interestel·lar circumdant també inclouen una sèrie d’ecos de llum de l’explosió cataclísmica de l’estrella massiva.