L’espectre del flaix del Sol

Crèdit & CopyrightLen Fulham

El 9 de març, durant l’eclipsi solar total, l’espectre visible del Sol va canviar, per un instant, d’absorció a emissió. Aquell moment fugaç, a l’inici de la fase total de l’eclipsi, és captat mitjançant teleobjectiu i xarxa de difracció en aquesta imatge del cel seré sobre Ternate (Indonèsia).
A l’esquerra, l’aclaparadora llum del Sol és completament bloquejada pel disc lunar i l’espectre d’absorció normalment dominant de la fotosfera solar està ocult. El que queda, difós per la xarxa de difracció en la gamma de colors a la dreta del Sol eclipsat, són les imatges individuals de l’eclipsi per a cada longitud d’ona de la llum emesa pels àtoms que hi ha al llarg del prim arc visible de la cromosfera solar i en una enorme protuberància que s’estén més enllà del limbe superior del Sol. Les imatges més brillants, o les línies d’emissió cromosférica més intenses, són causades pels àtoms d’hidrogen que produeixen l’emissió vermella de l’hidrogen alfa (a la dreta) i l’emissió blava de l’hidrogen beta (a l’esquerra). Al mig, la imatge d’emissió groga és causada pels àtoms d’heli, l’element descobert per primera vegada, precisament, en l’espectre del flaix del Sol.

Versió en català d'Astronomy Picture Of the Day