Crèdit & Copyright: Luis Argerich
Els núvols d’una nit d’estiu emmarquen aquest paisatge celeste i aquest mar captats a principis d’aquest mes prop de Buenos Aires (Argentina).
Però els núvols del planeta Terra no són els únics núvols de l’escena. Per sobre de l’horitzó i al llarg de l’arc de la Via Làctia estival de l’hemisferi sud hi ha diversos núvols d’estrelles i nebuloses com ara el fosc Sac de Carbó, prop de la Creu del Sud, i l’espectacular resplendor rosada de la nebulosa Carina.
També s’hi veuen el Gran (a dalt i al centre) i el Petit Núvol de Magalhäes, unes petites galàxies satèl·lits de la Via Làctia que es troben fins a 200.000 anys llum de distància. Canopus, l’estrella alfa de la constel·lació Carina i la segona estrella més brillant en la nit de la Terra, resplendeix a uns 300 anys llum de distància.
En aquesta única exposició amb seguiment estel·lar de 5 minuts de durada, l’Estació Espacial Internacional, a una altitud de 400 quilòmetres, centelleja sota la llum del Sol i dibuixa una llarga ratlla.
Però els núvols del planeta Terra no són els únics núvols de l’escena. Per sobre de l’horitzó i al llarg de l’arc de la Via Làctia estival de l’hemisferi sud hi ha diversos núvols d’estrelles i nebuloses com ara el fosc Sac de Carbó, prop de la Creu del Sud, i l’espectacular resplendor rosada de la nebulosa Carina.
També s’hi veuen el Gran (a dalt i al centre) i el Petit Núvol de Magalhäes, unes petites galàxies satèl·lits de la Via Làctia que es troben fins a 200.000 anys llum de distància. Canopus, l’estrella alfa de la constel·lació Carina i la segona estrella més brillant en la nit de la Terra, resplendeix a uns 300 anys llum de distància.
En aquesta única exposició amb seguiment estel·lar de 5 minuts de durada, l’Estació Espacial Internacional, a una altitud de 400 quilòmetres, centelleja sota la llum del Sol i dibuixa una llarga ratlla.