La bella nebulosa d’emissió NGC 6164 va ser creada per una rara, calenta i lluminosa estrella de tipus O, unes 40 vegades més massiva que el Sol. Aquesta estrella, que es veu en el centre del núvol còsmic, a penes té entre 3 i 4 milions anys d’edat. En uns altres tres a quatre milions d’anys, posarà fi a la seva vida en una explosió de supernova.
La nebulosa pròpiament dita abasta uns 4 anys llum i presenta una simetria bipolar, cosa que la fa similar en aparença a les més familiars nebuloses planetàries, que són mortalles gasoses que envolten estrelles moribundes com el Sol.
S’ha descobert que NGC 6164, com moltes nebuloses planetàries, té un halo tènue i extens que s’observa en aquesta imatge telescòpica de la regió. El material de l’halo, que s’expandeix pel medi interestel·lar circumdant, prové segurament d’una fase activa anterior de l’estrella O.
Aquest magnífic paisatge celeste és una composició d’una gran quantitat de dades d’imatges de banda estreta, on destaca el gas hidrogen atòmic en vermell i l’oxigen en blau, i dades de banda ampla del camp estel·lar de l’entorn.
NGC 6164 és 4.200 anys llum de distància a la constel·lació meridional de Norma.
La nebulosa pròpiament dita abasta uns 4 anys llum i presenta una simetria bipolar, cosa que la fa similar en aparença a les més familiars nebuloses planetàries, que són mortalles gasoses que envolten estrelles moribundes com el Sol.
S’ha descobert que NGC 6164, com moltes nebuloses planetàries, té un halo tènue i extens que s’observa en aquesta imatge telescòpica de la regió. El material de l’halo, que s’expandeix pel medi interestel·lar circumdant, prové segurament d’una fase activa anterior de l’estrella O.
Aquest magnífic paisatge celeste és una composició d’una gran quantitat de dades d’imatges de banda estreta, on destaca el gas hidrogen atòmic en vermell i l’oxigen en blau, i dades de banda ampla del camp estel·lar de l’entorn.
NGC 6164 és 4.200 anys llum de distància a la constel·lació meridional de Norma.