Si podeu trobar Orion, estareu en condicions de trobar l’Hexàgon d’Hivern.
L’Hexàgon d’Hivern conforma una figura gran i fàcil de trobar en el firmament d’hivern a l’hemisferi nord de la Terra. Comprèn algunes de les estrelles més brillants que es poden identificar, fins i tot, en el cel nocturn d’una gran ciutat; en aquesta fotografia apareixen per damunt de l’embassament de Manla al Tibet (Xina). Les sis estrelles que componen l’Hexàgon d’Hivern són Aldebaran, Capella, Castor (i Pollux), Procyon, Rigel i Sirius. La banda de la Via Làctia travessa el centre de l’Hexàgon d’Hivern, i just per damunt es veu el cúmul obert de les Plèiades.
L’asterisme de l’Hexàgon d’Hivern envolta diverses constel·lacions entre les quals gran part d’Orion, l’esglaó icònic.
Passant el cursor per damunt de la imatge desapareixen les anotacions.
L’Hexàgon d’Hivern conforma una figura gran i fàcil de trobar en el firmament d’hivern a l’hemisferi nord de la Terra. Comprèn algunes de les estrelles més brillants que es poden identificar, fins i tot, en el cel nocturn d’una gran ciutat; en aquesta fotografia apareixen per damunt de l’embassament de Manla al Tibet (Xina). Les sis estrelles que componen l’Hexàgon d’Hivern són Aldebaran, Capella, Castor (i Pollux), Procyon, Rigel i Sirius. La banda de la Via Làctia travessa el centre de l’Hexàgon d’Hivern, i just per damunt es veu el cúmul obert de les Plèiades.
L’asterisme de l’Hexàgon d’Hivern envolta diverses constel·lacions entre les quals gran part d’Orion, l’esglaó icònic.
Passant el cursor per damunt de la imatge desapareixen les anotacions.