Crèdit & Copyright: Dani Caxete
Alguna vegada heu vist l’home que hi ha a la Lluna? Aquesta pregunta usual juga amb la nostra capacitat d’experimentar paridòlia, és a dir, d’imaginar icones familiars on realment no n’hi ha.
La superfície texturada de la Lluna plena suggereix nombroses identificacions d’objectes emblemàtics, no només en la cultura occidental moderna sinó també en el folklore del món al llarg de la història. Els exemples, que normalment depenen de l’orientació de la Lluna, inclouen la dona de la Lluna i el conill de la Lluna.
Un perfil facial habitualment conegut com a l’home de la Lluna comença imaginant les dues àrees circulars fosques (mars), aquí just per damunt del centre de la Lluna, que són els ulls. Sorprenentment, en aquesta imatge de la Lluna hi ha certament un home; una mirada de prop revela la silueta d’una persona amb un telescopi.
Aquesta ben planificada fotografia es va fer a mitjans de gener des de Cadalso de los Vidrios (Madrid).
La superfície texturada de la Lluna plena suggereix nombroses identificacions d’objectes emblemàtics, no només en la cultura occidental moderna sinó també en el folklore del món al llarg de la història. Els exemples, que normalment depenen de l’orientació de la Lluna, inclouen la dona de la Lluna i el conill de la Lluna.
Un perfil facial habitualment conegut com a l’home de la Lluna comença imaginant les dues àrees circulars fosques (mars), aquí just per damunt del centre de la Lluna, que són els ulls. Sorprenentment, en aquesta imatge de la Lluna hi ha certament un home; una mirada de prop revela la silueta d’una persona amb un telescopi.
Aquesta ben planificada fotografia es va fer a mitjans de gener des de Cadalso de los Vidrios (Madrid).