Crèdits & Copyright: Elizabeth M. Ryan. Anotacions: Judy Schmidt
Les llegendes s’ajunten en aquest espectacular panorama de terra, mar i cel.
La terra és Islàndia, específicament VÌk Ì M˝rdal, un poble del sud conegut per les seves platges de sorra negra. El mar, l’Oceà Atlàntic, envolta Reynisdrangar, un conjunt de columnes de roca basàltica erosionada que segons el folklore islandès són les restes petrificades de trolls que una vegada van intentar arrossegar un vaixell de tres pals a terra. A la part superior dreta hi ha el déu del cel segons la mitologia grega: Júpiter. En el cel també s’hi veuen altres llegendes gregues agrupades en constel·lacions com ara un lleó (Leo), un gran ós (Ursa Major) i una serp d’aigua (Hydra). Es podria suposar que tot aquest aldarull va donar lloc a les espectaculars aurores fotografiades, però en realitat tan sols eren explosions procedents del Sol.
Passant el cursor per damunt de la imatge apareixen unes anotacions.
La terra és Islàndia, específicament VÌk Ì M˝rdal, un poble del sud conegut per les seves platges de sorra negra. El mar, l’Oceà Atlàntic, envolta Reynisdrangar, un conjunt de columnes de roca basàltica erosionada que segons el folklore islandès són les restes petrificades de trolls que una vegada van intentar arrossegar un vaixell de tres pals a terra. A la part superior dreta hi ha el déu del cel segons la mitologia grega: Júpiter. En el cel també s’hi veuen altres llegendes gregues agrupades en constel·lacions com ara un lleó (Leo), un gran ós (Ursa Major) i una serp d’aigua (Hydra). Es podria suposar que tot aquest aldarull va donar lloc a les espectaculars aurores fotografiades, però en realitat tan sols eren explosions procedents del Sol.
Passant el cursor per damunt de la imatge apareixen unes anotacions.