Crèdit & Copyright: Javier Algarra
Com a preludi celeste al solstici d’avui, l’eclipsi total de Lluna del 15 de juny va ser un dels més llargs dels últims anys. També va ser un dels més foscos, però no del tot. Fins i tot durant la totalitat, en el cel nocturn estrellat es podia veure un disc lunar ombrívol i roig que reflectia la llum envermellida que queia sobre la seva superfície.
Des d’una perspectiva lunar, la il·luminació rogenca provenia de tots els capvespres i albes que es produïen al contorn de la Terra vista a contra-llum.
En aquest nítida fotografia de la Lluna eclipsada, feta des de Granada (Espanya), la vora de la Lluna reflecteix un to blavós mentre emergeix de l’ombra de la Terra. La llum més blava segueix sent filtrada per l’atmosfera terrestre, però s’origina en els raigs de llum solar que passen a través de les capes altes de l’estratosfera superior. Aquesta llum és acolorida per l’ozó que absorbeix la llum vermella i transmet els matisos més blaus.
Des d’una perspectiva lunar, la il·luminació rogenca provenia de tots els capvespres i albes que es produïen al contorn de la Terra vista a contra-llum.
En aquest nítida fotografia de la Lluna eclipsada, feta des de Granada (Espanya), la vora de la Lluna reflecteix un to blavós mentre emergeix de l’ombra de la Terra. La llum més blava segueix sent filtrada per l’atmosfera terrestre, però s’origina en els raigs de llum solar que passen a través de les capes altes de l’estratosfera superior. Aquesta llum és acolorida per l’ozó que absorbeix la llum vermella i transmet els matisos més blaus.