Aquesta vista de tot el cel d’una nit d’octubre inclou les aparicions fantasmals de dos plans fonamentals del cel del planeta Terra.
L’escena es va captar des d’un campament que hi ha al costat d’un llac al nord de Maine (EUA). El pla de la nostra galàxia, la Via Làctia, s’arqueja per sobre la feble resplendor de l’horitzó. La llum zodiacal, una banda de pols que dispersa la llum del Sol al llarg del pla de l’eclíptica del Sistema Solar, s’estén gairebé horitzontalment sobre el camp en gran angular i creua la Via Làctia a prop d’un punt senyalat pel brillant planeta Júpiter. A la dreta de Júpiter, passat el cúmul estel·lar de les Plèiades, hi ha la resplendor de la banda zodiacal coneguda com a Gegenschein, també visible a ull nu en aquella nit fosca. Encerclat per més d’una estrella ardent i elevant-se per sobre de les muntanyes llunyanes, Orió el caçador es reflecteix en les tranquil·les aigües del llac.
L’escena es va captar des d’un campament que hi ha al costat d’un llac al nord de Maine (EUA). El pla de la nostra galàxia, la Via Làctia, s’arqueja per sobre la feble resplendor de l’horitzó. La llum zodiacal, una banda de pols que dispersa la llum del Sol al llarg del pla de l’eclíptica del Sistema Solar, s’estén gairebé horitzontalment sobre el camp en gran angular i creua la Via Làctia a prop d’un punt senyalat pel brillant planeta Júpiter. A la dreta de Júpiter, passat el cúmul estel·lar de les Plèiades, hi ha la resplendor de la banda zodiacal coneguda com a Gegenschein, també visible a ull nu en aquella nit fosca. Encerclat per més d’una estrella ardent i elevant-se per sobre de les muntanyes llunyanes, Orió el caçador es reflecteix en les tranquil·les aigües del llac.