Lluna plena i plàncton

Aquella nit va comptar amb una combinació de resplendors habituals i insòlites.
La resplendor més comuna era la de la Lluna, un objecte potencialment familiar. El descens gairebé vertical de la Lluna plena és el resultat del fet que l’observador es trobi a prop de l’equador de la Terra. Quan la Lluna es pon, l’aire i els aerosols de l’atmosfera terrestre dispersen preferentment la llum blava, fent que el satèl·lit que reflecteix el Sol sembli vermellós quan és a prop de l’horitzó.
Pel que fa a la resplendor més insòlita, provenia del plàncton bioluminescent, uns objectes molt menys familiars. Es creu que aquestes criatures microscòpiques brillen en blau, sobretot, per sorprendre i dissuadir els depredadors. En aquest cas, la resplendor era causada bàsicament per les onades que contenien plàncton i que s’estavellaven en la platja.
La imatge es va captar a l’illa Soneva Fushi (Maldives) fa poc més d’un mes.