Tot i que Júpiter era l’únic planeta visible la nit del 2 de febrer, compartia el crepuscle sobre l’horitzó occidental amb els satèl·lits més brillants del Sistema Solar.
En una sola exposició feta just després de la posta de Sol, el gegant de gas que governa el Sistema Solar es troba a la part superior dreta d’aquesta vista amb teleobjectiu feta des de Cancún (Mèxic). La instantània també captura el satèl·lit natural del nostre planeta en la seva fase creixent jove. El disc de la Lluna és gran, i la seva cara coneguda està il·luminada principalment per la brillantor reflectida de la Terra. Els quatre punts de llum alineats amb Júpiter són els grans satèl·lits galineans (de dalt a baix): Ganimedes, [Júpiter], Ío, Europa i Cal·listo. Ganimedes, Ío i Cal·listo són físicament més grans que la Lluna, mentre que el món aquàtic Europa és només una mica més petit.