L’Orió que gairebé pots observar

Crèdits & Copyright: John Gleason & Rogelio Bernal Andreo
Reconeixes aquesta constel·lació? Tot i que és una de les agrupacions d’estrelles més reconeixibles del firmament, és l’Orió més completa que es pot observar sense ajuts, una Orió només revelada amb càmeres digitals i llargues exposicions. Aquí la gegant freda vermella Betelgeuse (a la part inferior esquerra) llueix una intensa tonalitat ataronjada, ja que és l’estrella més brillant. Les estrelles blaves i calentes d’Orió són nombroses, amb la supergegant Rigel que equilibra Betelgeuse (a la part superior dreta) i Bellatrix (a la part superior esquerra). Al cinturó d’Orió hi ha tres estrelles alineades, a uns 1.500 anys llum, nascudes en els ben estudiats núvols interestel·lars de la constel·lació. A la dreta del cinturó d’Orió hi ha un pegat brillant però difús que també pot semblar familiar: la guarderia estel·lar coneguda com a la nebulosa d’Orió. Finalment, sorprèn observar-hi l’Anell de Barnard: una enorme nebulosa d’emissió que envolta la nebulosa i el cinturó d’Orió descoberta fa més de 100 anys per E. E. Barnard, el fotògraf pioner d’Orió.

Passant el cursor per damunt de la imatge apareixen unes anotacions.
Versió en català d'Astronomy Picture Of the Day