L’Orió que gairebé pots observar

Crèdits & Copyright: John Gleason & Rogelio Bernal Andreo
Reconeixes aquesta constel·lació? Tot i que és una de les agrupacions d’estrelles més reconeixibles del firmament, és l’Orió més completa que es pot observar sense ajuts, una Orió només revelada amb càmeres digitals i llargues exposicions. Aquí la gegant freda vermella Betelgeuse (a la part inferior esquerra) llueix una intensa tonalitat ataronjada, ja que és l’estrella més brillant. Les estrelles blaves i calentes d’Orió són nombroses, amb la supergegant Rigel que equilibra Betelgeuse (a la part superior dreta) i Bellatrix (a la part superior esquerra). Al cinturó d’Orió hi ha tres estrelles alineades, a uns 1.500 anys llum, nascudes en els ben estudiats núvols interestel·lars de la constel·lació. A la dreta del cinturó d’Orió hi ha un pegat brillant però difús que també pot semblar familiar: la guarderia estel·lar coneguda com a la nebulosa d’Orió. Finalment, sorprèn observar-hi l’Anell de Barnard: una enorme nebulosa d’emissió que envolta la nebulosa i el cinturó d’Orió descoberta fa més de 100 anys per E. E. Barnard, el fotògraf pioner d’Orió.

Passant el cursor per damunt de la imatge apareixen unes anotacions.
APOD