A quina velocitat oscil·len les partícules elementals?
El 2001, una resposta sorprenent a aquesta pregunta aparentment intranscendent va sorgir del Brookhaven National Laboratory a Nova York (EUA), indicant que el model estàndard de la física de partícules, adoptat àmpliament en física, és incomplet. Concretament, el muó, una partícula semblant a un electró pesat, ha tingut la seva oscil·lació relativament gran sota control en una sèrie d’experiments coneguts com a g-2. El resultat de Brookhaven va galvanitzar altres grups experimentals de tot el món per confirmar-lo i va pressionar els teòrics per entendre’l millor. Segons els informes de la setmana passada, l’experiment d’oscil·lació de muons més sensible fins ara, realitzat al Fermi National Accelerator Laboratory (Fermilab) a Illinois i fotografiat aquí, coincideix amb el resultat de Brookhaven. L’inesperat ritme d’oscil·lació podria indicar que un mar sempre present de partícules virtuals n’inclou tipus actualment desconeguts. Alternativament, podria indicar l’existència de defectes en els difícils càlculs de la predicció teòrica. Les futures proves de l’experiment g-2 del Fermilab en milloraran la precisió i, segurament, la diferència estadística que hi ha entre l’Univers que mesurem i l’Univers que entenem.
