Luminescència, gegenschein i Vía Làctia

Era una nit fosca a l’Observatori de Las Campanas, al desert meridional d’Atacama (Xile). Però prop de la mitjanit local de l’11 d’abril, aquesta composició d’exposicions de 3 minuts de durada va revelar una luminescència atmosfèrica verda especialment intensa que s’estenia per sobre dels núvols prims.
A diferència de les aurores propulsades per les col·lisions amb partícules carregades d’energia que tenen lloc a latituds altes, la luminescència atmosfèrica està causada per la quimioluminescència, és a dir, la producció de llum en una reacció química, i es troba a tot arreu. La radiació ultraviolada extrema del Sol proporciona l’energia per la reacció. El to verdós d’aquesta luminiscència s’origina, com les aurores, a altituds d’uns 100 quilòmetres, i està dominada per l’emissió dels àtoms d’oxigen excitats.
El tènue núvol blavós que es veu a la dreta del centre de la imatge és el gegenschein, o sigui, la llum solar reflectida per la pols que hi ha al llarg del pla de l’eclíptica del Sistema Solar.
Més a la dreta, la Via Làctia sembla sorgir del cim de la muntanya on hi ha els telescopis Magallanes. A l’esquerra hi ha les cúpules del projecte OGLE i del telescopi du Pont.