L’objecte més llunyà fàcilment visible a ull nu és M31, la gran galàxia d’Andròmeda situada a uns dos milions i mig d’anys llum de distància.
Sense telescopi, aquesta immensa galàxia espiral, que abasta més de 200.000 anys llum, apareix com un núvol tènue a la constel·lació d’Andròmeda. En canvi, aquesta impressionant imatge telescòpica posa de manifest un brillant nucli groc, bandes de pols sinuoses i fosques, braços en espiral blaus i cúmuls d’estrelles. Actualment, els observadors s’inspiren en la idea que hi ha moltes galàxies llunyanes com la M31, però fa cent anys els astrònoms debatien aquest concepte fonamental. Eren aquestes “nebuloses espirals” simples components perifèrics de Via Làctia, o bé eren “universos illa”, és a dir, sistemes d’estrelles llunyans comparables a la mateixa Via Làctia? Aquesta qüestió va ser fonamental en el famós debat de Shapley-Curtis de 1920, un debat que posteriorment es va resoldre mitjançant les observacions de M31 a favor d’Andròmeda, l’univers illa.