La grandiosa i bella galàxia espiral M 101 és una de les últimes entrades en el famós catàleg de Charles Messier i no és una de les més petites. Amb uns 170.000 anys llum de diàmetre, és una galàxia enorme: fa gairebé el doble de la grandària de la nostra galàxia, la Via Làctia. M 101 va ser també una de les nebuloses espirals observades amb el gran telescopi del segle XIX de Lord Rosse, el Leviatan de Parsontown.
Aquesta imatge multibanda del gran univers illa és una composició d’imatges captades per telescopis espacials del segle XXI. Els colors estan codificats segons les longituds d’ona, des dels raigs X fins a l’infraroig (des de les altes a les baixes energies) i segons la procedència de les dades: l’Observatori de raigs X Chandra (porpra), el Galaxy Evolution Explorer (blau), el Telescopi Espacial Hubble (groc) i el Telescopi Espacial Spitzer (vermell).
Les dades de raigs X rastregen la ubicació del gas a molts milions de graus que hi ha al voltant de M 101 com a resultat d’estrelles que van explotar, d’estrelles de neutrons i de sistemes binaris de forats negres. Les dades de menor energia segueixen les estrelles i la pols que defineixen els enormes braços espirals de M 101.
Coneguda també com la galàxia del Molinet, M 101 es troba a uns 25 milions d’anys llum de distància dins dels límits de la constel·lació septentrional Ursa Major.
Aquesta imatge multibanda del gran univers illa és una composició d’imatges captades per telescopis espacials del segle XXI. Els colors estan codificats segons les longituds d’ona, des dels raigs X fins a l’infraroig (des de les altes a les baixes energies) i segons la procedència de les dades: l’Observatori de raigs X Chandra (porpra), el Galaxy Evolution Explorer (blau), el Telescopi Espacial Hubble (groc) i el Telescopi Espacial Spitzer (vermell).
Les dades de raigs X rastregen la ubicació del gas a molts milions de graus que hi ha al voltant de M 101 com a resultat d’estrelles que van explotar, d’estrelles de neutrons i de sistemes binaris de forats negres. Les dades de menor energia segueixen les estrelles i la pols que defineixen els enormes braços espirals de M 101.
Coneguda també com la galàxia del Molinet, M 101 es troba a uns 25 milions d’anys llum de distància dins dels límits de la constel·lació septentrional Ursa Major.