Crèdit & Copyright: Roberto Colombari
Alguna vegada heu vist el cúmul estel·lar de les Plèiades? Fins i tot si ho heu fet, probablement mai no l’heu vist tan polsós com aquí.
Les resplendents estrelles de les Plèiades, segurament el cúmul estel·lar més famós del cel, es poden veure sense prismàtics, fins i tot, des de les profunditats d’una ciutat amb contaminació lumínica.
Amb una llarga exposició des d’un lloc fosc, però, el núvol de pols que envolta el cúmul estel·lar de les Plèiades es fa molt evident. Aquesta fotografia va prendre unes 30 hores i cobreix una àrea del cel diverses vegades la grandària de la Lluna plena.
Conegudes també com les Set Germanes i M 45, les Plèiades es troben a uns 400 anys llum de distància a la constel·lació del Taure (Taurus).
Una llegenda comuna amb un toc modern és que una de les estrelles més brillants es va esvair quan el cúmul va rebre el nom, deixant només les sis estrelles que es veuen a ull nu. El nombre real de Plèiades visibles, però, pot ser major o menor de set, depenent de la foscor del cel i de la claredat de visió de l’observador.
Les resplendents estrelles de les Plèiades, segurament el cúmul estel·lar més famós del cel, es poden veure sense prismàtics, fins i tot, des de les profunditats d’una ciutat amb contaminació lumínica.
Amb una llarga exposició des d’un lloc fosc, però, el núvol de pols que envolta el cúmul estel·lar de les Plèiades es fa molt evident. Aquesta fotografia va prendre unes 30 hores i cobreix una àrea del cel diverses vegades la grandària de la Lluna plena.
Conegudes també com les Set Germanes i M 45, les Plèiades es troben a uns 400 anys llum de distància a la constel·lació del Taure (Taurus).
Una llegenda comuna amb un toc modern és que una de les estrelles més brillants es va esvair quan el cúmul va rebre el nom, deixant només les sis estrelles que es veuen a ull nu. El nombre real de Plèiades visibles, però, pot ser major o menor de set, depenent de la foscor del cel i de la claredat de visió de l’observador.
